Enderroc de l'edifici afegit a la Casa Bloc per recuperar el projecte original de Josep Lluis Sert

Acte d'inici d'enderroc. 15 de juliol de 2008

1. L'equip d'arquitectes responsable de la rehabilitació explica la tasca realitzada mitjançant uns panells.

2. Parlaments del Conseller de Medi Ambient i Habitatge i del director d'INCASÒL.

3.  Inici de les obres d'enderroc. Entrada de les màquines.

4. Copa de cava amb els veïns.

Informació de la rehabilitació de la Casa Bloc

L'enderroc de l'anomenat "Bloc fantasma", un edifici afegit al conjunt original de la Casa bloc, suposa el darrer capítol del procés de rehabilitació del conjunt arquitectònic tal i com va ser projectat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, integrants del GATPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

El president Francesc Macià posà la primera pedra d'aquest conjunt promogut pel Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat republicana que inicialment tingué 210 habitatges, serveis comuns com biblioteca, sala de reunions, guarderia, espais verds, i tallers.

La Casa Bloc és una de les primeres obres racionalistes de l'arquitectura espanyola. Es tractava d'un projecte social innovador, integrat a l'entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers de les fàbriques de Sant Andreu. La recuperació de la titularitat de l'edifici per part de la Generalitat ha permès que l'INCASÒL efectuï aquest procés de rehabilitació que ha tingut com a principal objectiu respectar al màxim la idea del projecte inicial.

INCASÒL va iniciar l'any 1997 les obres de rehabilitació de la Casa Bloc que han suposat una inversió de 6,16 MEUR.

INCASÒL té una gran experiència en la rehabilitació de patrimoni històric a traves dels programes dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Cultura i Mitjans de Comunicació de l'1% Cultural i "Reviure eles velles ciutats"

Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània
 
[GATCPAC] Associació creada a Barcelona -amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930- com a secció catalana del CIRPAC. La finalitat era de fomentar i divulgar l'arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades. Publicà la revista "AC" (Documents d'Activitat Contemporània), de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé. Hom féu una anàlisi de l'estructura urbana de Barcelona, que fou presentada al quart CIAM, el pla Macià, el projecte de la Ciutat del Repòs i de Vacances, la Casa Bloc de Sant Andreu de Palomar (dins el pla de treball del Comissariat de la Casa Obrera).

Sobresurten els treballs teòrics i arquitectònics sobre l'escola moderna i sobre hospitals; una realització important fou el Dispensari Central Antituberculós, del carrer de Torres i Amat de Barcelona, i un projecte fonamental del juny de 1936, el d'un hospital a la Vall d'Hebron, i hospitals comarcals estàndard per encàrrec de la conselleria de sanitat i assistència social. El març de 1932 organitzà una reunió del CIRPAC a Barcelona (preparatòria del CIAM de Moscou), on donaren conferències Bourgeois, Le Corbusier, Gropius, Giedion, Van Eesteren. Entre els escrits teòrics sobre la transformació del concepte d'estatge i reordenació urbana, deguts principalment a J.L. Sert, Torres i Clavé i F. Fàbregas, es destaquen Municipalització de la propietat urbana, de Fàbregas i Joan Grijalbo, i Can our cities survive publicat el 1942 per Sert.

El grup participà en la creació del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, del qual Torres i Clavé fou el secretari general. El 1937 Sert i Lacasa realitzaren el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París. El GATCPAC hagué d'interrompre les seves activitats el març de 1939 (Torres i Clavé havia mort al front a mitjan gener). En foren socis directors J.L. Sert, Manuel Subiño, C. Alzamora, G. Rodríguez-Arias, R. Churruca, Torres i Clavé, Pere Armengou, Sixt Illescas, Jaume Mestres, J.B. Subirana, F. Fàbregas, R. Ribas i Seva, Josep González i Esplugas i R. Duran i Reynals. Entre els socis industrials hi hagué Butsems, Catalana del Gas, Escofet, Siemens, Companyia del Gramòfon SA, Erebus, Frigidaire, ASLAND, Galeries Syra, Companyia Roca de Radiadors.