Consultes


Qüestió: Legitimaris desheretats: reconeixement extrajudicial, per part de l'hereva, de la inexistència de causa. Acord extrajudicial pel pagament de la llegítima: tributació.

Número: 162E/10

Plantegeu en la vostra consulta que el causant va desheretar els seus quatre fills amb motiu de l'existència de maltractaments. Mort el causant, els fills reclamen a la vídua el pagament de la llegítima. Aquesta, coneixedora de la inexistència de la causa de desheretament, i per evitar un procés judicial, ha resolt fer constar en acta notarial la inexistència dels maltractaments i es pagarà allò que els pertocava en concepte de llegítima. En aquest sentit, desitgeu saber:

- si aquesta operació, als efectes de liquidar l'impost sobre successions i donacions (ISD), es considerarà com una donació que fa la vídua a favor dels legitimaris; o
- si és necessària una sentència judicial que declari la inexistència de causa de desheretament i, en conseqüència, cal pagar la llegítima.

I. En primer lloc, i des d'un punt de vista civil, cal dir que el desheretament dels legitimaris es troba previst a l'art. 451-17 de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions:

“Article 451-17
Causes de desheretament
1. El causant pot privar els legitimaris de llur dret de llegítima si en la successió concorre alguna causa de desheretament.
2. Són causes de desheretament:
a) Les causes d'indignitat que estableix l'article 412-3.
b) La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l'obligació legal de prestar-los-en.
c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador.
d) La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
e) L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.”


Altrament, els articles 451-20 i 451-21, respectivament, ens parlen de la impugnació de desheretament i del desheretament injust:

“Article 451-20
Impugnació del desheretament
1. Si el legitimari desheretat impugna el desheretament al•legant la inexistència de la causa, la prova que aquesta existia correspon a l'hereu.
2. Si el legitimari desheretat al·lega reconciliació o perdó, la prova de la reconciliació o del perdó correspon al desheretat.
3. L'acció d'impugnació del desheretament caduca al cap de quatre anys de la mort del testador.
Article 451-21
Desheretament injust
1. El desheretament és injust en els casos següents:
a) Si no es compleixen els requisits que estableix l'article 451-18.
b) Si no s'arriba a provar la certesa de la causa, en cas que el legitimari la contradigui.
c) Si el causant s'havia reconciliat amb el legitimari o l'havia perdonat.
2. El legitimari desheretat injustament pot exigir allò que per llegítima li correspon.”

II. Des del punt de vista fiscal i quant al cas consultat, la solució a la que arriben les parts és un acord no judicial pel que la vídua del causant lliurarà als legitimaris desheretats allò que els pertoca en concepte de llegítima, tot reconeixent la inexistència de la causa que donava lloc al desheretament. Així doncs, l'operació consultada restarà subjecta a ISD d'acord amb l'art. 3.1.b) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions:

“Artículo 3.º Hecho imponible.
1. Constituye el hecho imponible:
(...)
b) La adquisición de bienes y derechos por donación o cualquier otro negocio jurídico a título gratuito, “intervivos”.
(...)”

En el cas consultat, i vistos els articles transcrits de la Llei 10/2008, no hi ha cap obligació per part de la vídua de lliurar la llegítima als legitimaris desheretats, llevat que aquest desheretament s'impugni tot al·legant la inexistència de causa. Aquesta manca d'obligació és el que defineix les transmissions lucratives i, en conseqüència, la seva subjecció a la modalitat de donacions de l'ISD.

III. Altra qüestió seria que, en el marc d'un procediment judicial, es declarés la inexistència de causa de desheretament i per tant aquest esdevingués nul. En aquest cas, l'adquisició de la llegítima seria una transmissió mortis causa que restaria subjecte a ISD per la modalitat de successions, d'acord amb l'art. 3.1.a) de la Llei 29/1987:

“Artículo 3.º Hecho imponible.
1. Constituye el hecho imponible:
a) La adquisición de bienes y derechos por herencia, legado o cualquier otro título sucesorio.
(...)”.


Aquesta contestació té, d'acord amb l'article 34.1.a) de la Llei general tributària, caràcter merament informatiu.

Atès que la consulta que formuleu fa referència a l'aplicació a un cas concret de la Llei de l'impost sobre successions i donacions, essent aquesta normativa estatal, correspon a la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Economia i Hisenda, de conformitat amb l'article 55.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la que es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, la contestació a la consulta amb caràcter vinculant, sempre que es compleixin els requisits que preveuen els articles 88 i 89 de la Llei general tributària.